Na Ruixamantells.- És una deessa de la mar amb poder de congriar núvols i tempestes. Quan s'enamora d'un mariner aixeca un temporal que fa naufragar el seu vaixell i se l'enduu al seu palau submarí. Té els seus dominis al mar Balear.

L'Home de la Mar.- A la platja de la Mar Bella -Barcelonès- hi havia un home que de dia era com la resta dels mortals, però a entrada de fosc es tirava a mar i el cos se li cobria d'algues i petxines. El seu consell era molt apreciat entre homes i entre peixos, car sabia els secrets de la terra i del mar.

Peix Mular o El Molà.- El més gros del mar, mena de catxalot, mascle de la balena, el rei dels peixos segons la fantasia popular, són grans com un vaixell. Expulsen aigua pel nas amb tanta força que poden fer enfonsar un vaixell. Tenen els fills de set en set i els transporta tots junts a l'esquena i els cria amb llet. No moren de mort natural i viuen d'un fet extraordinari fins a un altre en el que moren tots. Hi ha hagut tres generacions de molàs: de la creació fins el Diluvi, del Diluvi fins al naixement de Crist, i des d'aleShores fins ara. De vells que són, són savis i coneixen tots els secrets del mar. Cada vegada que en mor un el mar s'esvalota. De molàs sempre hi ha els mateixos, quan mor un en neix un altre.

Peix Nicolau.- Era un xicotet d'un poble mariner, i li agradava tant nedar que tot el dia se'l passava a l'aigua. La seva mare n'estava farta i el va maleir dient-li que tant de bo es tornés peix, i això és el que li va succeir a l'acte de mig ventre en avall. Cansat de les incomoditats que el nou cos li provocava, decidí viure a mar per sempre més, i allà té encara el seu palau.

Peix Simonet.- Peix en forma d'homenet que neda més veloç que els altres peixos. Era la gent d'una illa que no era tal sinó un enorme peix. Un dia la illa-peix va bolcar i els illencs es van tornar mig peixos: els simonets.

Les sirenes.- Són éssers aquàtics meitat dona, meitat peix, algunes amb la cua doble, estesos per tota la Mediterrània. En les nits de lluna surten dels seus palaus encantats de sota l'aigua i la mar s'il·lumina amb resplendors blavoses i enlluernadores. Segueixen els corrents marins, i un estel, conegut pels navegants com Sirena, els indica el rumb. S'asseuen a les roques i canten... Ai de qui es deixa seduir pel seu cant!
La reina de les sirenes duu un gran anell a la cua i viu en un palau de cristall sota les illes Medes. S'hi pot entrar mentre sonen les dotze campanades de la nit de Sant Joan, però... qui n'ha sortit mai?

De les sirenes ja en fa temps que no en tenim notícies però tenim proves de la seva permanència: diuen que a les sirenes sempre els hi ha agradat arrossegar gran quantitat de pretendents al fons de la mar. Als mesos d'abril i maig, les sirenes feien tria dels pretendents i aquells que queien en desgràcia eren convertits en peix, concretament en un peix conegut com a fadrí (Thalasoma pavo). El fet que encara n'hi hagin a les nostres llotges és una prova bastant ferma de l'existència, encara, de les sirenes a la nostra Mediterrània...

També hi ha una mena de follet marí , el Percolet. És una mena de moixonet que surt del mar cap al mes d'abril. Es posa damunt dels ormeigs i hi juga. És blanc com la llet i veure'l indica bona fortuna.  

La baldemora.- És una mena de sirena amb una llarga cabellera daurada o platejada, viu dins de la mar i guia als mariners quan aquests han perdut el nord. Celebra la festa per Sant Pere i per això aquest dia és millor no fer-se a la mar.

Mare dels Peixos.- És més llarga que un home, de colors vius, sembla una serp de mar. Té tres caps units i aplatats, cadascun amb dos ulls grossos i expressius i amb dues cues. Es pescada davant la badia de Xàbia. Li diu al seu pescador que li talli els caps i les cues i llenci la resta al mar; ha de donar un cap a la dona, un a la gossa i el tercer a l'euga i plantar les dues cues a l'hort. Dona, gossa i euga infanten bessons i de les cues surten dues espases... , però això és una altra rondalla.

Vell Marí.- Té trets humans, és grassonet i te la pell coberta d'un pel curt. Acompanya les embarcacions i és capaç de saludar li agrada molt la musica, imitant tot tipus de melodies amb la boca. Aquesta habilitat ha estat la seva perdició ja que n'hi havia prou amb fer servir un instrument musical per poder-lo capturar ja que la pell del Vell Marí era un poderós amulet. Viu a l'illa de Cabrera, a la Cova d'es Secret o a la Cova Blava.

Bellmarí. Mena de peix mular que té mans, peus i faccions d'home, segons una llegenda valenciana.

Els pescadors creuen que els dies calorosos i serens d'estiu es pot sentir com la mar gemega. En plena calma del vent i enmig de la soleia es pot veure passar corrent per damunt de l'aigua una ombra blanca com un núvol que, mentre llisca, deixa anar un gemec profund i senti: és l'Ànima de la Mar que sospira
 

La processó dels ofegats.- És una tètrica processó que llisca damunt les aigües en un horitzó fosforescent.

La barca de les Ànimes.- És un vaixell de veles negres, el patró de la qual va fent ressonar, lúgubrement, un corn marí. És el Dia dels Morts, durant el novenari d'ànimes, a entrada de fosc...

La barca embruixada.- Cada matí, un vell pescador, en anar a la barca, la trobava tota mullada i amb indicis clars que, durant la nit, s'havia fet a la mar. Per veure que passava, una nit es va amagar sota el carcanyol de la barca. Tocades les onze es van acostar sis estranys ocellots que, just tocar la barca es van convertir en dones a les que el pescador va reconèixer. La que duia la veu cantant va dir: Vara per una, vara per dues, vara per tres, vara per quatre, vara per cinc, vara per sis. Passaren una moments i la barca no es movia, repetiren la fórmula fins que, per si de cas alguna de les bruixes estés embarassada, hi va afegir: vara per set. Aquesta vegada la barca es va llençar a l'aigua i, a tota velocitat, al cap de poca estona, va tocar terra i les dones, convertides altre cop en ocells, van sortir volant. El pescador sortí de la barca i va suposar que, pel que li havien contat, havia d'estar a Amèrica. Va prendre una branca de l'arbre més estrany que va trobar i va tornar a amagar-se. van tornar les bruixes-ocellot i, repetint la mateixa fórmula van tornar a casa. Aquesta llegenda està estesa per tot el litoral català: Altafulla, Cadaqués, Cabrera, Mataró, Somorrostro de Barcelona, Cotlliure...

El Bergantell del patró Morell.- Bergantí fantàstic que s'estira i s'arronsa: de barqueta pot créixer fins tocar amb la proa el cap de Creus i amb la popa el delta de l'Ebre o Alacant. El pont, des d'on el patró Morell dóna les ordres es troba davant de Montjuïc, a Barcelona. Veure'l porta mal averany.

Illes Medes. Hi viu la reina de les sirenes en un palau de vidre i corall

Illes Formigues. Vora de Palamòs, davant de Cap Roig. Es veuen bellugar: eren uns vaixells pirates que venien a atacar la costa i Sant Joan els va maleir convertint-los en pedra.

A la mitologia catalana troben illes que són records del Paradís terrenal: l'Illa sense Verí, la terra de Siònia, on totes les herbes, arbres i pedres són remeieres, l'Illa -On-La-Gent-No-Mor, l'Illa d'Adam i Eva, on neix l'arbre de la vida, la reïna del qual es vetllada per una serp terrible que només dorm la nit de Sant Joan,....

Moltes d'aquestes illes imaginàries les trobareu a l'apartat de Geografia Màgica.

Màscara del Peix Nicolau, obra de Leticia Fried, artista i titellaire, que té una obra molt interessant basada en la mitologia catalana.