Quan ja tenia molta part del recull de mitologia catalana va arribar a les meves mans una llegenda sobre la figura que representa que hi ha al centre de la lluna. Aquesta llegenda em va fer pensar que, a part d'aquest conte i de la utilització de la lluna com a espantacriatures, no havia trobat res sobre el firmament, el seu origen, mites de creació, el sol, la lluna els estels..
Vaig recordar que feia temps havia anat a una exposició sobre toponímia que va muntar la Caixa d'Estalvis de Sabadell on entre altres coses recordava un mapa del cel amb els estels anomenats amb noms diferents. Vaig trobar la pàgina web d'aquesta exposició [Mots amb arrels] però només es mencionava el nom popular de les constel·lacions o estels...
Com sempre em vaig llençar de cap al Costumari d'Amades i a la Enciclopèdia de Soler i Amigó i Déu n'hi dó del que vaig trobar. Us ho ofereixo en aquestes pàgines sobre el cel. Com sempre, si teniu alguna cosa a dir escriviu (segur que en temes d'astronomia m'hauré equivocat manta vegada...)

Les imatges utilitzades per les il·lustracions són del programa Stellarium, gratuït i de codi obert. Si us interessa podeu descarregar-vos-el  des d’aquí [descarrega]

El Cel comença allà on acaba el món o el mar: és com una cúpula amb escletxes o forats des dels que cau la pluja o surten els llamps. La porta del cel és d'or, blanca o blau cel, amb una gran creu (La Creu del Cel, la constel·lació de Cigne). Des de la porta es senten els cants dels àngels i hi ha una balconada des d'on les ànimes veuen la terra.

Per accedir a les diferents subseccions teniu diferents possibilitats: clicar directament sobre el mapa celeste i anireu directament a l'estel o constel·lació. Si no, podeu clicar damunt el nom de les subseccions, a dalt.

En blanc les creences dels nostres pagesos i mariners, evidentment la gent que sempre ha mirat el cel, lloc d'on els arriba la sort o la desgràcia. A sota, en groc, la llegenda clàssica referent a la constel·lació, recollides, sobretot, de la pàgina Observant el cel [anar]