Pirates al Carib. Els pirates dels tres caps

Bucaners i filibusters

Al segle XVI ja no es parla de pirates i corsaris sinó de bucaners, filibusters (pirates que des de la mítica Illa Tortuga i altres bases atacaven els combois castellans d'Amèrica), truans del mar (flamencs), captaires del mar (hugonots occitans) o germans de la costa (“sindicat” d'homes del mar units contra els vaixells del rei castellà)
Les activitats de pirates, corsaris, bucaners i filibusters són totes molt similars: el pillatge de navilis i, en ocasions, de poblacions costaneres. El que canvia és el seu origen i les seves circumstàncies. Els  pirates  són aventurers que actuen lliurement obtenint botins de naus de qualsevol nacionalitat, doncs el seu únic fi és obtenir un botí. De fet,  la paraula pirata és una denominació genèrica que pot incloure qualsevol dels altres tres. Els  corsaris  és un tipus especial de pirata, doncs actua per compte d'un govern i només ataca les naus de les nacions enemigues, entregant part del botí a la corona, que sovint també els finança. El seu nom prové del fet que rebien una llicència anomenada patent de cors, que era la que els permetia dur a terme la seva activitat i on es recollien les obligacions que tenien. Els bucaners són específics del Carib, sobre tot del segle XVII. En origen es dedicaven a comerciar amb pirates i contrabandistes oferint sobre tot carn fumada. Vivien a la zona nord de La Española, als territoris abandonats  pels espanyols. El seu nom prové del terme francès  boucan  referit als  assecadors i fumadors de carn. Actuaven com una fraternitat i tenien un esperit fonamentalment  llibertari. Bàsicament francesos, en ser expulsats de La Española i el seus ramats delmats, es varen refugiar a La Tortuga i se'ls van afegint esclaus fugitius, desertors i proscrits indígenes, espanyols i holandesos. Els filibusters naixen quan els espanyols van intentar bloquejar l’illa de La Tortuga. Primer feien incursions a les illes properes i més tard es van dedicar a la pirateria. Els filibusters van anar augmentant en nombre i  podien moure's lliurement per les possessions angleses, franceses i holandeses a part de per Jamaica i la Tortuga. Els filibusters no feien mai presoners a no ser que poguessin vendre'ls com a esclaus.

Alguns catalans al Carib

 
L'ILLA DE MONTSERRAT. Descoberta per Cristòfor Colom en el seu segon viatge. Batejada en honor de la muntantya de Montserrat. Colom duia a bord fra Bernat de Boïl, Monjo benedictí de Montserrat, lul·lià (místics, alquimistes, gnòstics..), amic personal de l'abat Peralta, el darrer abat català (Felip II va sotmetre Montserrat a la disciplina dels benedictins de Valladolid). Diuen que a l'illa de Montserrat hi havia un cau de bucaners catalans relacionats amb els hugonots del Principat i... monjos contestataris de Montserrat! Molts desclassats catalans i valencians, fugitius dels Habsburg van prendre partit contra la monarquia i el papat. Tots ells van probar fortuna assaltant els convois d'or i plata de la Corona espanyola.
 
PERE GIBERT (*1832 - +1835), capità de la goleta PANDA.
 
General BENAVITES. Segons Joanquinet va ser un renegat valencià, almirall, que es va passar a l'enemic. Sembla ésser que l'almirall Juan de Benavides y Bazán, natural d'Úbeda, va ser l'encarregat de la Flota d'Índies que va ser atacada i masacrada a la badia de Matanzas per un estol pirata sota el comandament de l'holandès Piet Heyn. Va ser penjat a Sevilla acusat de cobardia.
 
Capità PERALTA. Segons Joanquinet, company d'aventures i de motí de Johm Waitling, història que es recull a la crònica de Basil Ringrose. Sembla ser que el tal Pere de Peralta era un dels capitans que van encalçar els pirates a Panamà. Aquest Peralta va ser, sembla, un dels que van lluitar contra el pirata Morgan.

Els bandolers dels tres caps

Mentre pirates, bucaners i filibusters s'abordaven al Carib, aquí a la Mediterrània quedava ja poca cosa de la seva antiga esplendor. Després de la batalla de Brindisi, els venecians s'havien convertit en els guardians del mare nostrum, ara convertit en un cul-de-sac. Al segle XVIII molts marins de l'Empordà van fer de pirates contra els interessos borbònics: eren petits grups de mariners, partidaris de l'arxiduc, que mai van reconéixer el borbó. malgrat la seva justificació política mai van deixar de ser autèntics bandolers que, a bord de ràpids xàbecs, assaltaven a tort i a dret.
Els botins dels pirates es solien amagar en les cales de Tamariu, Aigua Xelida i Fornells i en les nombroses coves de la zona: la d'en Gispert, la del Bisbe, la de Ses Herbes la de Musfera...
La zona dels tres caps, el de Sant Sebastià, Begur i cap Negre va ser la zona preferent de actuació dels pirates  contra els vaixells que navegaven amb destinació a Marsella o Itàlia, a bord dels ràpids xàbecs amb veles llatines. Les seves zones de actuació depenien de per on bufés els vents.
Com s'ha dit, aquests pirates aprofitaven la conjuntura política del moment per treure partit, anomenant-se e anti borbònics, anti napoleònics, atacant als vaixells pro francesos o francesos que s'apropaven a la seva zona d’actuació, i quan no tenien preses es dedicaven a recollir corall, que venien a turcs i sirians.
També cal destacar la vila de Cadaqués com a centre d'activitat dels pirates. Vila envoltada d'una geografia que és propícia a les activitats clandestines que esdevenien pura pirateria quan es presentava l’ocasió.
Cadaqués disposa d'un port natural d'immillorables condicions, que fins i tot els francesos van saber apreciar , enviant aquests en la guerra de 1640 a 22 galeres per ocupar-lo, tenint-lo sota el seu poder  fins que van ser expulsats. Als habitants de Cadaqués els era igual ser d'un lloc o d'un altre, mentre poguessin seguir amb la seva activitat.
Era difícil endevinar si un navegant de Cadaqués era un pirata que exercia de comerciant o al revés.
El poc control que s’exercia des de Roses amb la seva guarnició afavoria aquesta ambigüitat.
Eren nombroses les famílies que vivien d'aquest negoci, arribant a enfrontar-se els diversos clans i assaltar-se les naus si l’ocasió ho permetia, així en la guerra contra Napoleó  alguns clans eren afrancesats i uns altres no, atacant-se a la menor oportunitat, arribant a una mini-guerra entre ells.
La situació es va allargar fins al s. XIX, on es comptava amb unes 60 embarcacions dedicades al "comerç marítim" a Cadaqués.
Serien els mateixos encoratjadors de la pirateria els que acabarien amb ella en 1828, aconseguint crear un gremi de Mar, per fomentar els interessis naviliers i acabar amb la rivalitat entre clans, causa de perdudes econòmiques, dirigint l'activitat més cap al contraban, que acabaria estenent-se al llarg de la costa catalana, aprofitant els antics refugis dels pirates.
Així, vaixells que provenien de les Amèriques, abans d'entrar a Barcelona o Tarragona, descarregaven les mercaderies de contraban prop de la costa, per després ser distribuïdes pels contrabandistes.
L'enemic del contraban van ser els carabiners, molt actius per la Costa Brava, que deu al cos els camins de ronda, ara passejos turístics .
 
Saint Jean Baptiste (*1740) xàbec que tenia com a refugi les cales properes a Palamòs (Castells, Calella i Llafranc, Sant Sebastià) que assaltava pel seu compteels vaixells desamparats que navegavem per aquesta zona.
 
MARTÍ BADIA, Martinet, (*1780), pirata i corsari anti borbònic.
 
SEBASTIÀ CABRISAS. (*1811) Durant la Guerra del francès actuant ara com a corsario, el 4 de desembre de 1811, assalta dos vaixells catalans aliats dels bonapartistes de Barcelona.
 
JOAN CAPDEVILA (*1813) La situació ambigua dels de Cadaqués porta al fet que la ciutat fos atacada el 28 de juliol de 1813 per Joan Capdevila a bord del vaixell corsari Constitución per posar-hi ordre. Va aconseguir eliminar alguns clans.
 
ANTONI PIQUER (*1821). El 24 de febrer de 1821, el govern constitucional del trienni liberal ordena a un antic corsari reciclat en oficial de l'Armada, Antoni Piquer, que eliminés als pirates de la zona del cap de Creus i Cadaqués, fracassant en el seu intent, seguint la zona com a niu de pirates, ara amb presència de pirates de la costa francesa que van arribar a emplenar els buits causats per Piquer.

 

Vaixells
Quetx
Balener